Ja fa dies que m'hi fixo i no aconsegueixo entendre el perquè. Heu observat l'esgarrifosa guerra publicitària que hi ha entre les empreses funeràries? Realment és impressionant veure la muntanya de recursos que dediquen aquestes empreses a la comunicació. En el cas de la meva ciutat, Manresa, hi ha dues firmes de referència. Les dues cobreixen tot el mercat. Es quasi un mercat d'oligolpoli però amb la cruesa de la competència perfecta.
Ambdues empreses s'enfronten utilitzant totes les armes al seu abast: publicitat en revistes de tota mena, diaris, tanques, esponsortització d'actes, falques a la ràdio.... fins hi tot hi ha hagut el xou de la publicitat agressiva, anomenant l'empresa competidora en el propi anunci per desqualificar-la "No digui Funerària... tal... digui Fontanova". Tenint en compte que la primera funerària es diu Fontal, aquest eslògan no pot ser mes que qualificat de ofensiu. Altres vegades s'han aconseguit missatges clars i efectius: "Fem fàcils els moments difícils".
També hem presenciat complexos a les innovacions que han fet aquestes empreses. Algunes ben pensades, com per exemple una sala on poder fer la cerimònia d'adéu al mort sense presencia de religió. D'altres de més surrealistes com el servei de convertir les restes del difunt en un diamant per poder portar a sobre a mode de joia.
Ara bé, tota aquesta guerra (i dineral) perquè? Jo com a consumidor final (quin cangueli!) de serveis fúnebres, encara no sé diferenciar quins serveis ofereix una i altre, quina diferència de tracte, etc... a veure si acabaran fent rebaixes de taüts o posant vigoroses llumetes a les entrades de les funeràries amb missatges com "2 x 1" o " aquí, targeta visa". De fet i ben mirat, no m'interessa gens el que ofereix una i altre.
Tot plegat, i com he dit, em sembla surrealista. Tenint en compte que els moments que una família necessita un servei funerari són contats amb els dits de les mans, convido als responsables d'aquestes empreses a fer un acte de recapacitació. Val la pena lluitar amb tota la cavalleria? La tipologia de negoci permet no gastar ni un euro en publicitat. Els esforços s'han de centrar en satisfacció del client i més concretament en el producte (instal·lacions, tracte, integració de serveis, etc...). Ben pensat, aconseguir un client satisfet és l'única forma de que repeteixi: s'ha de ser molt mala empresafunerària perquè un client al final de ls seva "compra" decideixi no tornar-hi. La resta, en aquest negoci vindrà sol. Tenen la sort de ser un mercat amb poca competència...i amb una demanda constant(a falta de guerres, epidèmies o altres) No caiguin en l'ambició desmesurada! treballin per això... fer fàcils els moments difícils. I tingueu molt en compte que el client pren la decisió de utilitzar una empresa o un altre en uns moments de màxima irracionalitat i en un periode molt curt de temps (sense temps ni ganes d'analitzar les propostes). Prengueu consciència del que necessita el client en aquells tristos moments: agilitat, que li facilitin el màxim les coses, bon tracte i seriositat. Ni pamflets ni macropublicitat ajuden a dignificar el vostre negoci.
En un següent capítol prometo definir les claus de captació de clients en aquest negoci, un negoci on la publicitat és totalment innecessària.
Ambdues empreses s'enfronten utilitzant totes les armes al seu abast: publicitat en revistes de tota mena, diaris, tanques, esponsortització d'actes, falques a la ràdio.... fins hi tot hi ha hagut el xou de la publicitat agressiva, anomenant l'empresa competidora en el propi anunci per desqualificar-la "No digui Funerària... tal... digui Fontanova". Tenint en compte que la primera funerària es diu Fontal, aquest eslògan no pot ser mes que qualificat de ofensiu. Altres vegades s'han aconseguit missatges clars i efectius: "Fem fàcils els moments difícils".
També hem presenciat complexos a les innovacions que han fet aquestes empreses. Algunes ben pensades, com per exemple una sala on poder fer la cerimònia d'adéu al mort sense presencia de religió. D'altres de més surrealistes com el servei de convertir les restes del difunt en un diamant per poder portar a sobre a mode de joia.
Ara bé, tota aquesta guerra (i dineral) perquè? Jo com a consumidor final (quin cangueli!) de serveis fúnebres, encara no sé diferenciar quins serveis ofereix una i altre, quina diferència de tracte, etc... a veure si acabaran fent rebaixes de taüts o posant vigoroses llumetes a les entrades de les funeràries amb missatges com "2 x 1" o " aquí, targeta visa". De fet i ben mirat, no m'interessa gens el que ofereix una i altre.
Tot plegat, i com he dit, em sembla surrealista. Tenint en compte que els moments que una família necessita un servei funerari són contats amb els dits de les mans, convido als responsables d'aquestes empreses a fer un acte de recapacitació. Val la pena lluitar amb tota la cavalleria? La tipologia de negoci permet no gastar ni un euro en publicitat. Els esforços s'han de centrar en satisfacció del client i més concretament en el producte (instal·lacions, tracte, integració de serveis, etc...). Ben pensat, aconseguir un client satisfet és l'única forma de que repeteixi: s'ha de ser molt mala empresafunerària perquè un client al final de ls seva "compra" decideixi no tornar-hi. La resta, en aquest negoci vindrà sol. Tenen la sort de ser un mercat amb poca competència...i amb una demanda constant(a falta de guerres, epidèmies o altres) No caiguin en l'ambició desmesurada! treballin per això... fer fàcils els moments difícils. I tingueu molt en compte que el client pren la decisió de utilitzar una empresa o un altre en uns moments de màxima irracionalitat i en un periode molt curt de temps (sense temps ni ganes d'analitzar les propostes). Prengueu consciència del que necessita el client en aquells tristos moments: agilitat, que li facilitin el màxim les coses, bon tracte i seriositat. Ni pamflets ni macropublicitat ajuden a dignificar el vostre negoci.
En un següent capítol prometo definir les claus de captació de clients en aquest negoci, un negoci on la publicitat és totalment innecessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada