dimecres, 26 de setembre del 2007

Enric Casi a la FUB

Enric Casi, director general de Mango, serà avui a la Fundació Universitària del Bages.
El directiu, que ha estat escollit "directiu de l'any" explicarà el desenvolupament comercial que ha experimentat la marca Catalana, present ja en més de 80 països.
La conferència, enmarcada en el cicle de "casos d'èxit", servirà per donar el tret de sortida al curs 2007/2008.
Hora, 19:30.

dimarts, 25 de setembre del 2007

Camp xou. Estadi del FC Barcelona

Home, admeto que et calia una bona perruca. Per mantenir el teu adjectiu, encara que fos. Encara impressiones amb el body, però el teu pòrtland d’anys cinquanta, Porcioles fashion, començava a ser un greu atemptat al disseny de la meca postolímpica. M’alegra que als 50 anys, sens dubte una edat perillosa en l’esport de la seducció, hagis decidit cobrir-te amb un vestit de lluentons. Així compareixeràs radiant i aflamencat els vespres de festa major, amb una alegria meridional ben pròpia dels nostres mandataris. No puc compartir algunes veus que s’exclamen per l’excés de llums, i que rondinen contra les pol·lucions nocturnes que escamparàs. El que ara ens cal als barcelonins, precisament, és una exhibició de fulgor que espanti les tenebres, tot sabent que, si algun dia se’ns fonen els ploms, sempre podrem confiar en tu, al·logen colossal, per il·luminar les nostres vergonyes. Felicito l’inefable Foster, que de ribots i xerracs no en vol saber res: a partir d’avui proposo que sigui rebatejat com a Norman el Lampista. I trobo molt bé l’objectiu últim de la brillant reforma, que consisteix a recuperar Ronnie el Tronera amb un desplegament autènticament carioca, propi dels Dancing days, on només el Gaúcho podrà trobar el (gol) nord gràcies a les seves proverbials ulleres de macarronet de disco. Seràs l’espectacle que ens mereixem. Un Camp xou per admirar des de fora i on, a la fi, les ensopegades de dins ja no ens trauran la son.

divendres, 21 de setembre del 2007

El més gran...



“ Els amics de debò es porten al cor”. Aquesta és la lapidària frase que la meva dona Eva va escollir per calmar la meva tristesa al saber la marxa laboral de l’Àlex. En certa mesura ha aconseguit apaivagar el sentiment de desemparament que sento. “El Kaiser ens marxa”, repeteix i repeteix el meu cap.

Persona. Aquesta és la paraula, vista des de totes les vessants, que millor defineix l’Àlex. El talent sobrenatural, la personalitat exquisida, la extraordinària visió i la mà esquerra per fer fer la nostra feina sempre dosificant-se amb equilibri el converteixen en un líder moral sense fissures.

De pas pausat, però segur, pesat però elegant, és el professional més solvent que he vist mai. Gestionar efectivament es pot fer des de una gestió afectiva. I aquesta és la seva gran virtut: gestionar efectiva i afectivament.
La profunditat humana de l’Àlex és tan brutal que converteix els seus companys de feina en els més lleials dels aliats… però ull!! El lideratge de l’Àlex és natural, estructurat, no imposat, i d’una autoritat moral que fa que cada objectiu prèviament pensat, cooperat i teixit acabi amb una operació concreta que segur té la implicació de tot el seu equip.

Compartir aquest temps amb el meu cap ha estat el millor regal de reis de l’any 2007. Gràcies Àlex, gràcies Kaiser. Al teu servei fins el final. Ets un mirall al qual mirar-me i donar-me compte que sóc tan petit… i tu tan gran…