“ Els amics de debò es porten al cor”. Aquesta és la lapidària frase que la meva dona Eva va escollir per calmar la meva tristesa al saber la marxa laboral de l’Àlex. En certa mesura ha aconseguit apaivagar el sentiment de desemparament que sento. “El Kaiser ens marxa”, repeteix i repeteix el meu cap.
Persona. Aquesta és la paraula, vista des de totes les vessants, que millor defineix l’Àlex. El talent sobrenatural, la personalitat exquisida, la extraordinària visió i la mà esquerra per fer fer la nostra feina sempre dosificant-se amb equilibri el converteixen en un líder moral sense fissures.
De pas pausat, però segur, pesat però elegant, és el professional més solvent que he vist mai. Gestionar efectivament es pot fer des de una gestió afectiva. I aquesta és la seva gran virtut: gestionar efectiva i afectivament.
La profunditat humana de l’Àlex és tan brutal que converteix els seus companys de feina en els més lleials dels aliats… però ull!! El lideratge de l’Àlex és natural, estructurat, no imposat, i d’una autoritat moral que fa que cada objectiu prèviament pensat, cooperat i teixit acabi amb una operació concreta que segur té la implicació de tot el seu equip.
Compartir aquest temps amb el meu cap ha estat el millor regal de reis de l’any 2007. Gràcies Àlex, gràcies Kaiser. Al teu servei fins el final. Ets un mirall al qual mirar-me i donar-me compte que sóc tan petit… i tu tan gran…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada