L'efecte Dunning-Kruger és un fenomen psicològic descrit per científics de la Universitat de Cornell (Nova York, EUA) segons el qual les persones amb escàs coneixement tendeixen sistemàticament a pensar que saben molt més del que saben i a considerar-se més intel·ligents que altres persones més preparades.
El fenomen, rigorosament demostrat en una sèrie d'experiments desenvolupats pels psicòlegs Justin Krugger i David Dunning publicats en The Journal of Personality and Social Psychology el desembre de 1999, es basa en els següents principis:

1. Els individus incompetents tendeixen a sobreestimar les seves pròpies habilitats
2. Els individus incompetents són incapaços de reconèixer les verdaderes habilitats en els altres.

Tant Kruger com Dunning havien investigat anteriorment sobre el fenomen conegut pels psicòlegs segons el qual la majoria de la gent tendeix a valorar-se a si mateixa molt per sobre de la mitjana, quan és estadísticament impossible: així, és difícilment comprensible que el 98% dels catedràtics d'Universidad, segons un estudi, estigui convençut que treballa millor que els altres.


Seguint aquests indicis, els professors Krugger i Dunning van dissenyar un experiment consistent a mesurar les habilitats intel·lectuals i socials d'una sèrie d'individus i demanar-los una posterior avaluació. Una vegada finalitzats els test, els resultats van ser realment reveladors:

- Els estudiants més brillants, molt superiors als seus companys, van estimar que estaven per sota.
- Els estudiants mediocres es van considerar per sobre de la mitjana
- Els estudiants rematadament dolents es van mostrar convençuts de ser entre els millors: de fet, quant més inútil era l'individu, més assegurança estava que feia les coses bé.

Així doncs, els més incompetents, segons la doctora Kruger, sofrien un doble greuge: "no solament arriben a conclusions errònies i prenen decisions desafortunades, sinó que la seva incompetència els impedeix adonar-se d'això". En tot cas, i com s'ha apuntat freqüentment, l'efecte Dunning-Kruger és una espècie de contrasignatura de la vella màxima de Charles Darwin: "La ignorància engendra més confiança que el coneixement".

Judicis i prejudicis

Prejudici: Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d'antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc

Judici: Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos termes o més.

Gran enciclopèdia Catalana

En el món de l’empresa, els prejudicis són el pa de cada dia, d’alguna forma tots tenim idees prefixades de forma irracional o no... després són els fets els que constaten, validen o rebutgen el que pensàvem... d’alguna forma aquesta és la conducta de qualsevol humà... i de qualsevol mànager, que es fia del seu nas. El més rellevant en aquest cas, es saber veure si s’anava errat o no... a vegades l’orgull no deixa sobresortir l’honestedat.

Els judicis, també són la realitat quotidiana del mànagers. De fet en el procés múltiple de presa de decisions que es veu arrossegat el mànager haver de triar entre A i B és el més habitual... per això podríem dir que fem un judici de determinades situacions. En qualsevol presa de decisió doncs, la recerca de informació és la base per tirar per un camí o altre. Quants mànagers prenen decisions a la lleugera? Per un comentari, una sensació, un rumor es prenen decisions no fonamentades... o el pitjor es posa una etiqueta (un prejudici) a algú que no se la mereix. Quan el riu sona, alguna cosa porta... massa dosi de fe per una empresa...