Bàsquet: Institucions, Empresa i Valors

Si invertíssim una mica de temps en calcular quant costa cada victòria que el Bàsquet Manresa ha aconseguit a la lliga ACB ens donaríem compte que és l’equip més rendible de l’ACB. De fet, estic quasi segur que és l’equip més eficient de la història de l’ACB.
Lluitar, competir i sobreviure durant tants anys amb el pressupost més baix és una excepció monumental en el món de l’esport i per extensió en el món empresarial. Si a més hi sumen els èxits aconseguits als anys noranta, només podem emprar la paraula heroïcitat. És com si una PIME plantés cara a grans multinacionals (moltes ho fan cada dia, buscant nínxols, el Bàsquet Manresa juga a mercat obert, sense possibles especialitzacions, es guanya o es perd), no només mantenint la seva quota de mercat, sinó que en ocasions les sobrepassés, tot traient el nas entre els més poderosos.
Dins el seu mercat el Bàsquet Manresa s’enfronta any rera any amb clubs molt més potents. Podríem dir que el nostre bàsquet està permanentment en crisi, no per mala gestió ni per conjuntura econòmica, sinó per la pròpia estructura de sector: comparativament som un territori petit, els altres reben ajudes institucionals que aquí no es reben (podem discutir si aquest és el model a seguir o no, però la diferència hi és) i costa que les empreses grans vegin Manresa la candidatura perfecte per donar a conèixer la seva marca. I malgrat tot, seguim sent. Seguim sent perquè hem après a competir malgrat tot.





N’hi ha prou per trepitjar alguns pavellons d’altres equips de la lliga per adonar-se del respecte que es té cap el Bàsquet Manresa. Aficions, entrenadors, jugadors i dirigents es fan creus dels resultats de l’equip del Bages. Molts demanen quin és el secret que amaguem, com si fóssim els irreductible gals que a base de pocions màgiques resistim les escomeses del potents romans. El secret? Persones, sensatesa i treball (treball, treball i treball!). Confiar en les persones i les seves capacitats (quants jugadors han arribat amb el cartell de mediocres i aquí s’han revaloritzat?), fixar objectius assumibles i no estirar més la mà que la màniga i, sobretot, molt treball, bon treball i unió en els moments més difícils. Aquests elements combinats amb el profund sentiment de pertinença que desperta el club, expliquen les valuoses habilitats que les persones han desenvolupat i que es mostren a tots nivells: des de les innovadores jugades que l’entrenador prepara per sorprendre als equips grans amb el màxim aprofitament de recursos (el Bàsquet Manresa ha estat subjecte d’estudi per prestigiosos tècnics, entre ells Svetislav Pesic, just abans de guanyar l’Eurolliga amb el Barça), passant per l’explosió d’alguns jugadors, molts provinents de la pedrera, o acabant per la gestió acurada de l’equip directiu.
El bon fer del Manresa, a més, traspassa les fronteres del parquet, essent un element dinamitzador de l’esport entre els més joves de casa nostra, a més d’una font de benestar per a moltes persones i una imatge de ciutat impecable . Les externalitats positives que té el Bàsquet Manresa són molt més importants que les xifres que conformen el seu pressupost.
El secret doncs, es basa en el valors. Valors que ens defineixen com a persones, i també ens marquen l’imaginari col•lectiu. Valors que ens fan sentir orgullosos d’allò nostre molt més que la consecució d’un títol, perquè en definitiva tots junts configurem el model Manresa, un model de lluita fins l’últim alè. Així és com ens assegurem l’òptima utilització dels recursos disponibles. Ara els recursos disponibles no són suficients, només ens falta una mica més de recolzament per seguir sent. La història avala la nostra forma de fer i la rendibilitat que aconseguim de cada gram de confiança que se’ns fa. La crisi afecta a tothom, i tot i així empreses i aficionats del Basquet Manresa han tornat a col•laborar amb tot allò que és possible. Cal l’última empenta, per evitar una grandíssima desil•lusió. Ben mirat, quina institució no voldria fer-se seus alguns dels valors genuïns del Basquet Manresa? Jo m’hi apunto.