Planificació urbanística: Una forma de competir

Els canvis que es produeixen més lentament són els que costen més de copsar, però si fem una ullada al Pla de Bages els últims anys podem veure la magnitud de la transformació que ha experimentat, amb un desenvolupament urbanístic molt notable. Les discussions de com s’ha de fer (o si cal fer) aquest desplegament han estat sovint sobre la taula de l’opinió pública, però de fet tenen una importància cabdal en la competivitat dels territoris, i de les seves empreses. Normalment es consideren dos models de desenvolupament territorial. El primer és el model territorial concentrat, tradicionalment utilitzat a casa nostra ja des de temps llunyans, metrequadrat intensiu, amb nuclis urbans amb molta densitat de població, construccions verticals, i que presenten problemes d’embussos, de preu dels edificis, etc... però que en canvi preserven el medi ambient més pròxim.

Per altre banda trobem el model de ciutat difusa, on les construccions queden disseminats en el territori, ocupant grans extensions de terreny. Aquest model requereix de carreteres, inversió en transport públic i provoca que en els trajectes llar-feina, per exemple, sigui necessari esmerçar temps, restant eficiència per l’acumulació de costos. El model difús ha estat durant anys l’emprat pels EUA, i té un impacte sobre el medi ambient perquè en resta qualitat, agredint-lo més lentament.

Es evident que ambdós punts de vista presenten problemes i oportunitats de millora, per això cada cop més s’aposta pel la ciutat compacta, es a dir nuclis de població concentrats fins a un cert límit, amb tots els serveis necessaris per les empreses i les persones a fi i efecte d’evitar desplaçaments i al mateix temps no ser una població dormitori, connectats mitjançant bones comunicacions a els altres nuclis compactes (per carreteres ràpides , que no passadissos de polígons generadors d’aturades i grisor, i serveis públics). El concepte de descentralització de serveis (hospitals, universitats, etc...) apareix doncs un tema cabdal per arribar a aquest model que pretén incorporar els beneficis dels tipus concentrat i difús, i minimitzar-ne els efectes negatius, al mateix temps que guanyar eficiència per les empreses.

Els reptes que tindrà al Bages en aquest sentit són evidents, sobretot deguts a la força que empeny des de la zona metropolitana. Serà bàsic tenir el model clar, i defensar-lo adequadament, per tal d’evitar un territori no cohesionat, sense personalitat, mediocre, i amb un munt d’empreses metrequadrat extensives, que no personaintensives, que converteixin el Pla de Bages en el Pla de magatzems, en un temps on les empreses de producció busquen altres destins. Esperem que aquests reptes siguin, en definitiva, l’inici d’ una planificació urbanística òptima.