Quantes vegades hem vist que decisions del tot lògiques, han quedat al calaix de qualsevol directiu per qüestions personals. Millor dit, quan un treballador sense càrrec directiu apunta maneres, amb idees fresques i revolucionàries, amb un carisma natural, etc...i té la gosadia de proposar alguna acció nova, té 2 sortides:
a) L' idea és expropiada pel director o gerent, sent ara idea original d’aquest, i sota risc d’acomiadament en el cas que algú vulgui posar en qüestió la seva autoria.
b) El treballador rebel, rebrà una negativa permanent en totes i cada una de les propostes que faci, siguin o no profitoses per l’empresa. La intenció del director o gerent és fer-lo avorrir del propòsit que s’havia marcat de sobresortir de la mediocritat per innovar: no fos cas que algú pensés que el treballador és més brillant i preparat que el directiu, i per tan perillés la seva cadira.
Totes dues opcions, són moralment de terra cremada. S’imposa la mediocritat. No es prima la innovació, la motivació personal, etc... sinó que és un “guiatge” per la carretera de la rígida penositat, evitant així que el conductor més experimentat i autovalorat, perdi el seient del volant a favor de una persona més preparada, amb més il·lusió i sobretot encara no corrompuda pels vicis de la mediocritat.
I el final què? Ens queda un mediocre, donant ordres absurdes, antiquades, sense sentit... i sobretot... un talent desaprofitat que hagués pogut aportar valor a l’empresa, sense haver fet perdre la cadira a ningú: perquè quan hi ha valor, n’hi ha per tots.
Durant la meva trajectòria professional, he tingut la sort de tenir caps que es preocupaven només de generar valor afegit, i sempre han escoltat les propostes del seu equip de col·laboradors. El meu director actual però, és el millor exemple portat a l’extrem: no només accepta, comparteix i valora els suggeriments i idees, sinó que aconsegueix les millors condicions perquè aquesta creació de valor no pari de créixer.
Perquè el valor, com l’amor, només creix si es comparteix.
Moltes gràcies Àlex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada