Caràcter Emprenedor i Models de Referència.

Ser emprenedor no està de moda. De fet el que està de moda és optar a desenvolupar activitats professionals on l’assumpció de riscos, la incertesa, la ruta sense plànol, siguin tan marginals com siguin possible. Ens hauríem de preguntar si donem suficient importància al rol que juguen els emprenedors, i per tan les empreses, en el nostre benestar col•lectiu. Des del meu punt de vista, sense emprenedors no existeix el progrés econòmic ni científic . Així de senzill. Són absolutament necessàries les persones amb actituds i aptituds emprenedores per fer avançar les economies i el desenvolupament que se’n deriva, ja sigui creant empreses innovadores que generaran riquesa i llocs de treball, o creant nous projectes al interior d’una empresa. Però, com és possible que l’opció d’emprendre vagi tant de baixa? Com és que els nostres joves es mostren majoritàriament poc emprenedors? Podríem intentar donar moltes respostes a aquestes preguntes, però deixi’m intentar aportar alguna idea.
Queda clar que ser emprenedor pot ser fruit de dos orígens: la voluntat o la necessitat. Entenem per voluntat aquelles persones que ja de per si són emprenedores. Podríem dir que degut al seu procés de socialització han crescut molt pròxims a valors com la creativitat, la independència, la fixació d’objectius, etc... són persones capaces d’ imaginar el futur abans que ningú i que gaudeixen d’un nas extraordinari per discernir les coses importants de les supèrflues. Per altra banda hi ha persones, i ara se’n veuen a cabassos, que emprenen per necessitat.

Ho emprenen o no tenen feina. Molts dels nostres avis o pares així començaren. Com diu el Sr. Jordi Rodó hi ha com a mínim 2 generacions que no saben el que és passar-ho malament i haver de guanyar-se les garrofes a partir només de la seva iniciativa personal. Molt probablement aquests dos orígens ens queden molt llunyans. Es a dir, si bé encara hi ha rara avis que volen ser emprenedors per voluntat, el cert és que la societat no els hi ho posa gens fàcil. El sistema educatiu, dels 0 als 18 anys no està pensat per treballar la creativitat i la responsabilitat, encara que a principis dels setanta hi hagués un corrent regenerador molt positiu que apostà per l’escola activa, i que ara és la base de la majoria de models educatius de les escoles, i segur que és artífex dels emprenedors més rellevants. Cal una segona onada, que aporti noves maneres de fer que potenciïn les habilitats que s’han comentat a tots els nivells. Per altra banda, l’empresari se l’associa amb ideals i arguments que tampoc ajuden massa al mimetisme.
Hi ha qui diu que els models de referència tenen un poder espectacular sobre l’esdevenir de les persones. Quants nois van voler estudiar medicina a partir de la sèrie televisiva A Cor Obert? Quants van estudiar Arqueologia seguint els passos de Indiana Jones? Si penséssim un pèl sobre els atributs que estem penjant a l’esquena dels empresaris ens donaríem compte que no són els més atractius, i que s’avenen poc amb la seva importància a la societat. Alguns exemples notoris: el mala peça del Montràs del Ventdelplà o l’Ivan del Cor de la Ciutat, ambdós sense escrúpols. Potser els hauríem de veure com herois que han construït riquesa a partir del no-res.
El dia que vegi el mateix grau de reconeixement cap a un emprenedor, un científic o un enginyer que a un futbolista pensaré que la societat està canviant. Mentrestant no parem de fabricar ciutadans que prefereixen enfocar la seva vida cap a professions molt allunyades de la creació de valor.
I pel que fa els emprenedors per necessitat... dèiem que molts no sabem què vol dir necessitat. Amb una taxa d’atur del 20% i unes prestacions d’atur finites és evident que en sortiran, però l’administració a base de mesures del tipus “placebo” sembla que no ha entès que l’agonia, per més que s’allargui, és agonia.
Potser valdria més la pena que tots els recursos que es destinen a la creació de l’esperit emprenedor es donessin directament a les persones que volen emprendre, i que addicionalment se’ls proporcionés un tutor especialitzat que els fes de guia per safari administratiu que es veuen avocats els que volen constituir una empresa i que el mateix cobris les possibles mancances de formació dels emprenedors. Sincerament que aquesta opció amb una reformulació del sistema educatiu, i dels models de referència de la nostra societat seria molt més efectiu per engrescar a emprendre. I és que ja ho va dir Antoni Gaudí: “L’originalitat consisteix en tornar a l’origen”.