Servidor de vostès prové de família de botiguers i com a tal ja de petit se li va inculcar la cultura de l’economia del ganxo. Aquesta tradicional i senzilla però efectiva forma de gestió consisteix en disposar dos ganxos: en un es van penjant tots els ingressos del negoci (els fulls de caixa) i en l’altra s’enganxen totes les despeses. La llei explica que mentre hi hagi més papers en el ganxo dels ingressos que en el de les despeses la cosa rutlla i no cal patir. En el moment que la balança s’equilibra, comencem a encendre les sirenes i si els ganxos es desequilibren, malament rai, s’albiren problemes. Aquest sistema és de una lògica brutal i sobretot ofereix una visió del que està succeint a l’empresa ipso facto que fa estar conscient a tota l’organització de la seva evolució (molt útil en èpoques turbulentes).
El que està passant a aquest petit país nostre és que per fi ha pogut aplicar aquesta tècnica, i ens hem adonat que el ganxo dels càrrecs supera en molt (9% del PIB) al dels ingressos produint-se el famós dèficit fiscal. No vull ni pensar quina era la desproporció fa uns anys, ja que els diferents governs de la Generalitat han aconseguit retallar a base de negociació aquest diferencial, però fins i tot avui aquest dèficit ens suposa un fre a les nostres empreses i ens fa entendre molt millor el col·lapse de moltes infraestructures que de retruc redueix la qualitat de vida dels catalans.
Cal estar satisfets de la voluntat de tots els partits catalans,que fan fent pinya per esmenar aquesta situació insostenible des d’un put de vista econòmic. Però a més caldrà resoldre alguns altres temes no estrictament fiscals com per exemple que l’aeroport del Prat sigui un Hub Internacional, fet que tindria un impacte en el PIB importantissim.
Mentrestant permetin-me que continuï sense entendre per què vam deixar d’utilitzar el sistema del ganxo.... que ara reprenem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada