I malgrat tot... seguir sent

Cardona és potser la població més pintoresca de la Catalunya Central. En termes empresarials compta amb uns inputs difícilment inigualables: la vall salina, el castell, l’entorn natural, el nucli antic, la seva pròpia història, etc... Aquesta dotació tant i tant important sembla no ser suficient per assegurar un correcte desenvolupament. Es possible? Què passa?
Mirem-nos-ho de forma sintètica. Cardona compta també amb una sèrie de condicionants que li resten brillantor i sobretot projecció. Per dir-ho suaument, sempre ha estat oblidada per l’administració fins el punt que s'han produït autèntics desequilibris: assetjada durant anys a principis del segle XVIII, explotació descontrolada i desaforada del recurs miner, delictes ecològics, flux d’immigració enorme difícilment integrable, tancament de les mines, emigració a gran escala, subsidis que frenen l’emprenedoria, cap mena d’ajut de l’administració, entrebancs i més entrebancs.... i malgrat tot... hi ha Cardonins que se senten més Cardonins que mai, que treuen pit i diuen, “no senyor, això no pot anar així.” I llavors sorgeix des de la cendra més freda un bri de foc inconformista i amb ganes de tirar milles des dels organs de govern local: comença la reconstrucció e Cardona, amb il·lusió i amb ganes de treballar un grup de gent comença a incentivar l’amor per la terra, l’orgull, en definitiva inicia l’encarament amb la consciència del seguir sent. I “som-hi, tenim molt a oferir al poble i a la seva gent”, partint de l’orgull i l’estima cap a la terra que els ha vist créixer, defugint de complexos estúpids, i emprenent sobretot emprenent.
Aquest és el camí, l’estimació cap a la comunitat, al patrimoni, a la història... fent feina, fent camí.

Doctorat em Creació, estratègia i gestió d'empreses

Aquesta setmana he començat el doctorat a la UAB. Sóc l'únic europeu del programa, ja que la majoria dels meus companys venen d'Amèrica del Sud. Les sensacions de moment sín inmillorables.... les idees venen i venen... espero encertar-la amb la tesi!

Us mantindré informats de tots els meus passos! Podeu trobar informació del programa a:

www.uab.es/PDF/PDF_1182149445559_ca.pdf

Enric Casi a la FUB

Enric Casi, director general de Mango, serà avui a la Fundació Universitària del Bages.

El directiu, que ha estat escollit "directiu de l'any" explicarà el desenvolupament comercial que ha experimentat la marca Catalana, present ja en més de 80 països.

La conferència, enmarcada en el cicle de "casos d'èxit", servirà per donar el tret de sortida al curs 2007/2008.

Hora, 19:30.

Camp xou. Estadi del FC Barcelona

Home, admeto que et calia una bona perruca. Per mantenir el teu adjectiu, encara que fos. Encara impressiones amb el body, però el teu pòrtland d’anys cinquanta, Porcioles fashion, començava a ser un greu atemptat al disseny de la meca postolímpica. M’alegra que als 50 anys, sens dubte una edat perillosa en l’esport de la seducció, hagis decidit cobrir-te amb un vestit de lluentons. Així compareixeràs radiant i aflamencat els vespres de festa major, amb una alegria meridional ben pròpia dels nostres mandataris. No puc compartir algunes veus que s’exclamen per l’excés de llums, i que rondinen contra les pol·lucions nocturnes que escamparàs. El que ara ens cal als barcelonins, precisament, és una exhibició de fulgor que espanti les tenebres, tot sabent que, si algun dia se’ns fonen els ploms, sempre podrem confiar en tu, al·logen colossal, per il·luminar les nostres vergonyes. Felicito l’inefable Foster, que de ribots i xerracs no en vol saber res: a partir d’avui proposo que sigui rebatejat com a Norman el Lampista. I trobo molt bé l’objectiu últim de la brillant reforma, que consisteix a recuperar Ronnie el Tronera amb un desplegament autènticament carioca, propi dels Dancing days, on només el Gaúcho podrà trobar el (gol) nord gràcies a les seves proverbials ulleres de macarronet de disco. Seràs l’espectacle que ens mereixem. Un Camp xou per admirar des de fora i on, a la fi, les ensopegades de dins ja no ens trauran la son.