La teoria de l’evolució de Charles Darwin (1859) suposà tota una revolució en les ciències naturals, que ben mirat potser podem portar al nostre àmbit empresarial i treure’n conclusions.
Explica la teoria, que quan l’entorn canvia ja sigui de forma sobtada o lenta, les espècies es veuen obligades a evolucionar per adaptar-se a la nova situació. D’aquesta dinàmica el mateix Darwin en va anomenar selecció natural. Mentre no hi ha canvi en el medi, les espècies conviuen en un ecosistema on cada una d’elles lluita per al seu dia a dia, però quan hi ha una modificació de l’entorn és quan la supervivència es veu compromesa: o s’adapten o moren.
En el món empresarial passa exactament el mateix. Quan el vent bufa a favor, les empreses competeixen per a fer-se un lloc en els mercats (també en un ecosistema, però de diferent significat), operant en el dia a dia per a esdevenir rendibles i generar així beneficis. Quan l’entorn varia (i ara estem vivint un canvi sobtat com pocs) la cosa pren una altra magnitud. El medi empresarial ha canviat tant que exigeix esforços d’adaptació majúsculs. I com es pot adaptar una empresa? Bàsicament de tres formes: buscar nous medis, reforçar-se o mutar.
Guanyar-se les garrofes en altres països i/o sectors pot ser un bàlsam per moltes empreses que veuen així amplificats els seus mercats, ara bé, caldrà tenir presents quins són els requeriments competitius d’aquests nous entorns i estar molt segur que l’empresa s’hi adaptarà bé. Podríem dir que aquesta és l’opció Pelicà: au que no té inconvenient en emprendre nous camins per satisfer la seva gana, emplenant la seva boca de peix fresc.
Un altre sistema és intentar guanyar múscul i ser molt més fort que qualsevol altre competidor, fagocitant-lo i esdevenir líder d’un mercat que segurament retrocedeix, perquè l’entorn no el deixa créixer. En el cas del medi natural imaginem que determinat animaló, aliment d’alguns altres animals, va en clar declivi per un canvi en la temperatura. Els carnívors que se n’hi alimenten, hauran forçosament de disminuir, per l’escassetat de recursos, entrant així en una guerra a mort que guanyarà el més poderós. Aquesta és la tàctica Lleó.
Per finalitzar quedaria l’opció de mutar, en el sentit de reinventar o introduir innovacions a l’empresa o fins i tot desenvolupar-ne una altre de relacionada però diferent, que s’ajusti als nous condicionants. Aquí fer-ho ràpid, abans que ningú, atorga l’inestimable avantatge del primer. Utilitzar aquesta tècnica pot permetre localitzar el que s’anomena oceans blaus inexplorats, fonts de riquesa i prosperitat. La Balena abans de ser aquàtica era terrestre.
Aquestes, i només aquestes, són les formes de vèncer una crisi. Les tres vies, porten de manera diferent, cap a un increment de la nostra competitivitat: fan les empreses més competents pel nou entorn, en una mena de joc d’acció, reacció i repercussió.
Queda clar doncs, que en un entorn tan turbulent com el que tenim alguna cosa cal fer. Val la pena reflexionar una estona i pensar quina de les vies estem seguint o volem enfilar. Aquest cop crec que la dita després de la tempesta sempre arriba la calma, no es complirà del tot. Després de la tempesta, hi haurà potser, una altra era. Ves que no ens passi com els dinosaures.
