dijous, 3 de desembre del 2009

El cooperativisme necessari

Cooperativa: "Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis". Aquesta és la deficinició de cooperativa que hom pot trobar a l'enciclopèdia Catalana. A Catalunya hi ha algunes cooperatives que funcionen excel·lentment (Guisona, Abacus, Cellers cooperatius, etc..). El cas internacionalment més conegut és la Coorporación Mondragón, una cooperativa que a força de voluntat del seu fundador José María Arizmendiarrieta , i de milers de persones que el van acompanyar posteriorment, ha aconseguit ser el primer grup empresarial del Pais Basc i la cooperativa més gran del món amb 94.000 cooperativistes, comptant amb coopertives a tots els sectors econòmics i amb marques tan reconegudes com Fagor, Eroski, Caja Laboral o Lagun Aro. 
Però és possible que una organització on tots els treballadors són propietaris funcioni? Com s'eviten els comportaments picarescos? Com es governa? Evidentment cada cooperativa té un reglament intern que vertebra l'organització, però hi ha uns valors interns que crec que són fonamentals.. Per exemple, Mondragón té deu principis bàsics que configuren la cultura organitzativa de l'organització: lliure adhesió, organització democràtica, sobirania del treball, caràcter instrumental del capital, participació en la gestió, intercooperació, transformació social, caràcter instrumental i educació. Com es pot comprovar, tots aquests principis responen a un esperit d'unió dels treballadors per un objectiu comú: persistir i perduar. Els beneficis són considerats com un mitjà per aconseguir-ho, no com la única finalitat.I si per persistir claen reformes doloroses es fan abans que sigui massa tard, tenint en compte el més importnat: les persones  

El que per mi és cabdal però, és el sentit (genuí) que es llegeix entre línies: el principi de solidaritat. Avui dia, aquesta paraula està molt devaluada. Sembla que només penjem a la paraula solidaritat atributs com compartir, ajudar, donar... Solidaritat també és allò tant nostre de "que no t'hagin de pagar res". La solidaritat, neix del propi individu. Ser solidari també és fer el que calgui per no perjudicar els interessos dels altres. Si un cop has aconseguit la teva total autonomia, i per tant no restes recursos als altres, sinó que ets capaç de generar-ne ets solidari. La definició més escaient "El fet d'ésser solidari amb altres, de compartir-ne les idees, els propòsits i les responsabilitats". També les responabilitats.  Si no entenem que la solidaritat comença en un mateix, anirem de rodes a pilats. Solidaritat vol dir què cal fer pel bé comú, i no què em dona el bé comú.

No és d'estrenyar doncs, que dins les cooperatives els comportaments més picarescos, en el sentit d'aprofitar-se del sistema, siguin fortament penalitzats.
La meva reflexió és què passa amb la Gran Cooperativa, és a dir el Sector Públic. Trobo a faltar, i molt, a part d'una consciència dels cooperativistes que treballen que allà on treballen és casa de tots i que per tant s'ha d'administrar amb el màxim dels rigors i responsabilitat, una interpretació més acurada de què vol dir Solidaritat. Intueixo un apalancament excessiu en les "bondats" del sistema, que no ajuda a sortir de l'embolic on estem entaforats. ¿O és que les bondats del sistema no ajuden a sortir del forat?
De totes maneres, ja fa mesos que no paren de fer-me la pregunta: Quan passarà això de la crisi? (com si fos un constipat), Jo els dic, quan prenguem consciència del que em de fer per superar-la: pendre decisions valentes, emprendre, i treballar més que mai. D'alguna manera, esperar a què passi (i s'arregli) és una insolidaritat  cap els solidaris que estan fent quelcom per sortir-ne.