Llocs amb Valor I

Lloc amb Valor

Botiga DESIGUAL, Plaça Catalunya Barcelona

Per fi una botiga de roba que m’agrada!! Ja era hora!

Desigual ha formulat una botiga que encaixa amb el que jo considero valor: és una botiga de roba inspirada en un mercat. Si si, en un mercat: amb la paradeta del peix, el pa, etc.. tot són petites paradetes dina la botiga on s’exposen samarretes en massa, grans quantitats de samarretes que transmeten la sensació de preu, plegades de forma no convencional (com un rotlle), els colors vius generen volum. La llum també ressalta el volum de les peces de roba, defugint així de les clàssiques botigues on tota la roba està penjada a les parets i en alguna illa central.
L’ambientació és reforçada amb objectes que ressalten el regust de mercat: alls penjats, barres de pa, balances, expositors de vímet, pòsters de peixateries, etc... Fantàstic.

Un altre element fantàstic e´s la comunicació: senzilla i trilingüe. 3 Cartells de fusta són suficients per senyalitzar la roba d’home,i la de dona i els vestuaris. I les ofertes, amb un explícit “Chollos”, en un cartell sobre una muntanya de roba.

Per últim i per no fer-me pesat: em merchandising interior està perfectament estudiat perquè no hi hagi punts morts i els fluxos de gent siguin constants i desconcentrats. Però el visual merchandising exterior és increïble: abans d’entrar a la botiga hi ha una saleta amb tot el sostre ple de samarretes penjades com si fossin pernils, les parets són fosques i ressalten moltíssim. Una música estrident però de bon gust fa que tothom que passa per davant de l’entrada faci una ullada a d’interior de la botiga.... al final un festival de colors de un mercat tradicional de samarretes.... irresistible....

Ah! El preu? Qui es fixa en el preu en un lloc així? Però fins i tot en això se’ls ha de donar un 10. Preus ajustat i roba de qualitat. Meravellós. Val la pena visitar-los.

ATRIBUTS SUGGERITS: Calidesa, Qualitat, Preu, Modernitat.

Afegint valor

Ja ha arribat l'estiu, i per molts ara comença el període de relax i gaudiment. Un bon punt de partida pot ser la degustació de un bon plat de creació, el passeig per un carrer comercial, etc...
En aquesta nova entrada, em proposo llistar alguns dels negocis o empreses que he vist amb valor. Què vull dir per valor? Em refereixo a la diferència que hi ha entre el que hem pagat i el que hem rebut. Si aquesta resta és positiva vol dir VALOR.
D'alguna manera reflexa el valor esperat (el que esperem pel que paguem) i el que finalment hem rebut. Quantes vegades hem dinat un menú de 9 €... i el resulatat ha estat una escalopa refregida, que té gust de tot menys d'escalopa? Quantes vegades ens hem sorprès per la cuina d'aquell bar de poble? La diferència és grossa, oi?
Intentarem fer un full de ruta, perquè els nostres intents de cercar valor siguin més profitosos...

Tothom hi és convidat, tothom pot aportar punts de vista... Salut!

El talent com amenaça

Quantes vegades hem vist que decisions del tot lògiques, han quedat al calaix de qualsevol directiu per qüestions personals. Millor dit, quan un treballador sense càrrec directiu apunta maneres, amb idees fresques i revolucionàries, amb un carisma natural, etc...i té la gosadia de proposar alguna acció nova, té 2 sortides:

a) L' idea és expropiada pel director o gerent, sent ara idea original d’aquest, i sota risc d’acomiadament en el cas que algú vulgui posar en qüestió la seva autoria.

b) El treballador rebel, rebrà una negativa permanent en totes i cada una de les propostes que faci, siguin o no profitoses per l’empresa. La intenció del director o gerent és fer-lo avorrir del propòsit que s’havia marcat de sobresortir de la mediocritat per innovar: no fos cas que algú pensés que el treballador és més brillant i preparat que el directiu, i per tan perillés la seva cadira.

Totes dues opcions, són moralment de terra cremada. S’imposa la mediocritat. No es prima la innovació, la motivació personal, etc... sinó que és un “guiatge” per la carretera de la rígida penositat, evitant així que el conductor més experimentat i autovalorat, perdi el seient del volant a favor de una persona més preparada, amb més il·lusió i sobretot encara no corrompuda pels vicis de la mediocritat.

I el final què? Ens queda un mediocre, donant ordres absurdes, antiquades, sense sentit... i sobretot... un talent desaprofitat que hagués pogut aportar valor a l’empresa, sense haver fet perdre la cadira a ningú: perquè quan hi ha valor, n’hi ha per tots.

Durant la meva trajectòria professional, he tingut la sort de tenir caps que es preocupaven només de generar valor afegit, i sempre han escoltat les propostes del seu equip de col·laboradors. El meu director actual però, és el millor exemple portat a l’extrem: no només accepta, comparteix i valora els suggeriments i idees, sinó que aconsegueix les millors condicions perquè aquesta creació de valor no pari de créixer.
Perquè el valor, com l’amor, només creix si es comparteix.
Moltes gràcies Àlex.