Cardona és potser la població més pintoresca de la Catalunya Central. En termes empresarials compta amb uns inputs difícilment inigualables: la vall salina, el castell, l’entorn natural, el nucli antic, la seva pròpia història, etc... Aquesta dotació tant i tant important sembla no ser suficient per assegurar un correcte desenvolupament. Es possible? Què passa?
Mirem-nos-ho de forma sintètica. Cardona compta també amb una sèrie de condicionants que li resten brillantor i sobretot projecció. Per dir-ho suaument, sempre ha estat oblidada per l’administració fins el punt que s'han produït autèntics desequilibris: assetjada durant anys a principis del segle XVIII, explotació descontrolada i desaforada del recurs miner, delictes ecològics, flux d’immigració enorme difícilment integrable, tancament de les mines, emigració a gran escala, subsidis que frenen l’emprenedoria, cap mena d’ajut de l’administració, entrebancs i més entrebancs.... i malgrat tot... hi ha Cardonins que se senten més Cardonins que mai, que treuen pit i diuen, “no senyor, això no pot anar així.” I llavors sorgeix des de la cendra més freda un bri de foc inconformista i amb ganes de tirar milles des dels organs de govern local: comença la reconstrucció e Cardona, amb il·lusió i amb ganes de treballar un grup de gent comença a incentivar l’amor per la terra, l’orgull, en definitiva inicia l’encarament amb la consciència del seguir sent. I “som-hi, tenim molt a oferir al poble i a la seva gent”, partint de l’orgull i l’estima cap a la terra que els ha vist créixer, defugint de complexos estúpids, i emprenent sobretot emprenent.
Aquest és el camí, l’estimació cap a la comunitat, al patrimoni, a la història... fent feina, fent camí.
Mirem-nos-ho de forma sintètica. Cardona compta també amb una sèrie de condicionants que li resten brillantor i sobretot projecció. Per dir-ho suaument, sempre ha estat oblidada per l’administració fins el punt que s'han produït autèntics desequilibris: assetjada durant anys a principis del segle XVIII, explotació descontrolada i desaforada del recurs miner, delictes ecològics, flux d’immigració enorme difícilment integrable, tancament de les mines, emigració a gran escala, subsidis que frenen l’emprenedoria, cap mena d’ajut de l’administració, entrebancs i més entrebancs.... i malgrat tot... hi ha Cardonins que se senten més Cardonins que mai, que treuen pit i diuen, “no senyor, això no pot anar així.” I llavors sorgeix des de la cendra més freda un bri de foc inconformista i amb ganes de tirar milles des dels organs de govern local: comença la reconstrucció e Cardona, amb il·lusió i amb ganes de treballar un grup de gent comença a incentivar l’amor per la terra, l’orgull, en definitiva inicia l’encarament amb la consciència del seguir sent. I “som-hi, tenim molt a oferir al poble i a la seva gent”, partint de l’orgull i l’estima cap a la terra que els ha vist créixer, defugint de complexos estúpids, i emprenent sobretot emprenent.
Aquest és el camí, l’estimació cap a la comunitat, al patrimoni, a la història... fent feina, fent camí.
