Les eleccions municipals ja han acabat i el panorama és desolador: 50% d'abstanció.
La gent ja ha dit prou i la paciència ja es va acabar amb el Dragon Khan Maragallista. El nou pacte contra natura democràtica sembla que ha fet perdre la confiança en els nostres representants.
La divisió ideològica tradicional dreta-esquerra s'ha esbaït i només els que s'autoconsideren més d'esquerres gosen qualificar la resta de dreta... però estan segurs de les seves paraules?
La població ja no és d'esquerres o de dretes, això ja ha passat a l'història, ara el que volem és eficiència i sobretot eficàcia alhora de resoldre els nostres problemes, que en són només dos: Butxaca i Seguretat.
La sensació de tripartit passi el que passi ja pesa en molts sectors, i ja s'han començat a recollir els fruits: devallada de les forces de govern, i sobretot de una Esquerra amb una esquizofrènia nacional més que notòria, a part de un dèficit de càlcul: 8 + 2 no és mateix que 2+8 en política.
Ciu s'ha trobat amb uns resultats que no s'esperava: tot i no fer bé els deures s'ha trobat amb una pseudoreacció provinent més del descontentament que de la pròpia acció.
Els socialistes igual d' acomodats que sempre, ara però, sent una franquícia del PSOE a Catalunya, amb un encarregat incompetent però disciplinat.
El PP amb la seva línia, tenen un vot molt fidel i se'ls ha de reconeixer una cosa: sovint ratllen el fexisme però almenys no enganyen a ningú.
I per últim les noves incorporacions, la CUP farà una feina de desgast sobre Esquerra important, que potser farà veure als dirigents republicants que l'espai de CIU és de CIU i que si no volen que els de CUP els robin la cartera val més que tornin als orígens. Per la seva banda Plataforma per Catalunya han posat de manifest la necessitat de parlar de l'immigració: és un tema que preocupa, i cal ser tractat desde les dues bandes. Això si, amb els drets humans per davant i si cal aïllant les propostes neofeixistes dels d'Anglada.
El futur... ai el futur... no m'immagino una Catalunya com el País Valencià.... però potser ens hi encaminem...a mi m'agradaria més una Escòcia...
Estic segur que a Catalunya li cal una segona transició: el vot nacionalista no defalleix i augmenta a tot Catalunya. Cal un programa de nacionalisme transversal: del catalanisme de cor i ànima, fins els Catalanisme de butxaca. També cal parlar de la immigració, amb els seus drets i les seves obligacions, i de l'ecologisme: però no del que entenen Els Verds (zona verda=ciment+arbres), sinó el de preservació de les nostres zones més genuïnes, amb zones protegides i generadores de benestar.
Catalunya està sofrint un espoli fiscal en tota regla, els ciutadants ja comencem a notar-ho en el nostre dia dia... potser serà el fet que ens farà caminar cap a una Catalunya més lliue i més pròspera.
